Anàlisi: FIFA 16

La saga FIFA assenta les seves bases a les consoles de nova generació i intenta perpetuar la seva hegemonia. Aconseguirà esprémer les seves capacitats per a perpetuar la seva posició de privilegi? Implementarà prou novetats amb la finalitat de justificar la seva compra? A continuació desglossem les seves virtuts i mancances. Que comenci el partit.

Versió analitzada: PlayStation 4 Gènere: Simulador esportiu Desenvolupat per: EA Sports Distribuït per: EA Sports També disponible a: Xbox 360, PC, PlayStation 3, PlayStation Vita, Xbox One PEGI: 3.

JOAN DE BUEN |Barcelona

Quan relacionem els conceptes de futbol i videojocs, immediatament ens ve al cap la paraula FIFA, una longeva saga que va debutar l’any 1993 a les plataformes Sega Mega Drive/Genesis, Master System, Mega CD, Game Gear, SNES, DOS, Amiga, 3DO, Game Boy i PCCD-ROM (1995). Com podem observar, un dels pals de paller d’aquesta franquícia és la seva intenció d’abastar la quantitat més gran de plataformes possibles, una característica que s’ha perpetuat fins als nostres dies. Des de la seva irrupció, ja va marcar un punt d’inflexió a l’hora de representar aquest esport de manera virtual, ja que va esdevenir el primer títol en plasmar el joc des d’una vista isomètrica. Des d’aleshores, Electronic Arts no ha desistit, intentant innovar tant en l’àmbit jugable com en el tècnic fins a assolir els nivells d’excel·lència que avui se’ns presenten. Tot i així trobem clarobscurs a la seva trajectòria virtual. A l’època de PlayStation 2, la saga va explicitar símptomes d’estancament, i els desenvolupadors acabaven de presentar un producte sòlid que pogués fer competència al seu rival més directe. Amb l’arribada de la setena generació de consoles i l’assentament del nou maquinari, PlayStation 3 i Xbox 360, la saga va saber reinventar-se d’una forma excel·lent i va convertir-se en el referent absolut a l’hora de gaudir de l’esport rei a les nostres consoles. L’edició de l’any anterior es postulava com la millor opció si volíem gaudir el futbol a les nostres consoles, sobretot si en gaudíem al maquinari de nova generació, amb un acabat tècnic i gràfic superb. Electronic Arts va entrar amb bon peu dins la vuitena generació de consoles.

El primer punt que cal tractar, si parlem d’un simulador esportiu, és l’acabat gràfic, les sensacions que provoca el joc un cop l’iniciem no esdevenen gaire positives, veritablement sembla que continuem visualitzant l’edició de l’any anterior, amb unes recreacions gairebé idèntiques. Aquesta sensació es va esvaint a mesura que anem disputant diferents partits, apareixen nous detalls, animacions i situacions inèdites que ens confirmen que sí que n’hi ha de canvis, i molts, però en aquest any s’ha prioritzat l’aspecte tècnic per sobre del gràfic, amb una sèrie de millores que posteriorment desglossarem. El joc es mou a una resolució de 1080p (FullHD) amb una taxa de refresc de 60 imatges per segon, una fluïdesa que sempre s’agraeix en els jocs de caràcter esportiu. El joc continua emprant el motor gràfic Ignite, les col·lisions esdevenen espectaculars i el sistema defensiu en fa bon ús, sobretot a l’hora de recuperar la pilota als davanters.

La millora de les condicions meteorològiques és evident, apareixen condicions climàtiques inèdites, com l’opció d’escollir boira a l’hora de jugar un partit. A més a més podem seleccionar neu, pluja, amb diferents nivells d’intensitat, o bé podem optar per un cel ennuvolat. També se’ns ofereix la possibilitat de seleccionar la franja horària que més ens agradi. Sens dubte un gran nombre de variables que atorguen molta varietat, cap partit és igual a l’anterior i, si en juguem diversos de forma continuada, veurem com les condicions afecten el nostre estil de joc, accelerant les passades o frenant-les segons l’estat de la gespa.

Un dels grans punts a favor dels quals disposa la saga és la gran quantitat de llicències presents al seu producte, hi apareixen representats els millors equips d’Europa, amb les seves respectives equipacions i planters. Els fitxatges es troben actualitzats des del primer dia. Si ens connectem a internet, rebrem actualitzacions en temps real dels millors golejadors i assistents de les principals lligues. Les capacitats tècniques dels jugadors augmentaran o minvaran en relació al seu rendiment als terrenys de joc setmana rere setmana. Per exemple, si els jugadors realitzen un bon paper en una jornada determinada, la seva mitjana augmentarà al llarg de la setmana fins a l’inici del pròxim partit.

Una de les novetats més destacables és la inclusió del futbol femení, Electronic Arts ha fet un pas endavant i ha decidit incloure les millors jugadores del món, capturant les seves cares mitjançant tecnologia de detecció facial i les ha representat de forma totalment versemblant. Es tracta d’un moviment que agradarà als seguidors del futbol femení. El canvi no és només estètic, el moviment de les jugadores també ha estat capturat mitjançant una tècnica de detecció de moviment que ja s’havia emprat amb anterioritat per a registrar els moviments de Leo Messi, jugador del Futbol Club Barcelona, per a representar el seu estil de joc. Per tant, ens trobem davant una variant que realment és sent com a quelcom nou, ja que el desplegament sobre del terreny de joc és molt diferent en relació a disputar un partit amb un equip masculí, el ritme és molt més pausat i apareixen animacions inèdites. Es tracta d’un afegit molt interessant al que caldria donar-hi continuïtat en futures edicions, per exemple incloent equips professionals i no només seleccions nacionals. Hi apareixen representats 13 combinats de diferents països d’arreu del món.

Els estadis han estat millorats, sobretot pel que fa referència a la il·luminació i la gespa. Com ja hem esmentat anteriorment la meteorologia s’ha cuidat amb molt detall i trobem variacions climàtiques inèdites fins al moment. Trobem 50 estadis llicenciats i 28 de genèrics creats per Electronics Arts; en destaquen el Borussia-Park (Borussia Mönchengladbach), Stade Vélodrome (Olympique de Marsella), o El Monumental (Club Atlético River Plate), tots ells de nova creació. Pels seguidors de la Premier League anglesa cal esmentar que al joc hi trobarem representats tots els estadis dels clubs que hi formen part. El públic també reacciona a les nostres jugades d’atac i esperona els jugadors, a més a més xiula quan l’àrbitre designa una acció contrària als interessos de l’equip local, provocant així una gran immersió vers el jugador que se sent protagonista dels partits. També trobem càntics personalitzats.

El disseny dels menús és força continuista, l’esquema de colors ha estat canviat per un de més clar, on predominen els blaus i els blancs. Quan iniciem el joc per primera vegada podrem escollir el nostre equip preferit i al fons de les imatges hi apareixerà representat en primer pla l’estadi del conjunt que hem triat, per exemple: si escollim el Futbol Club Barcelona, copsarem com a la part posterior dels menús hi apareix la primera graderia de l’estadi català. Si explorem pels diferents modes de joc, veurem com hi apareixen noticies en temps real, una opció que agradarà als seguidors del futbol, ja que és senzill seguir l’actualitat informativa de manera molt fàcil i intuïtiva.

Dins l’àmbit de la jugabilitat, el punt més important en relació a un títol de caràcter esportiu, hem de parlar de grans canvis. El primer és la velocitat dels partits, aquesta ha minvat, trobem partits molt més físics, amb un ritme pausat. Marxar per velocitat dels defensors és més complicat que mai, s’ha prioritzat el físic per sobre de la velocitat, els esportistes àgils i tècnics esdevenen bàsics. Per exemple, Zlatan Ibrahimovic, jugador del París Saint-Germain, gràcies a les seves capacitats físiques i tècniques és molt més determinant que Pierre-Emerick Aubameyang, jugador del Borussia de Dortmund, qui viu de la seva rapidesa i velocitat. Tanmateix cal esmentar els canvis que s’han produït dins el sistema defensiu, l’acte de recuperació de la pilota és molt més complicat en relació a les capacitats que oferien els defensors a iteracions anteriors, cal marcar bé el tempo de les accions que realitzem i executar un marcatge fort per a avançar-nos a les decisions que puguin prendre els davanters rivals. El joc ha realitzat un gir de timó, ha defugit del futbol vertical i arcade per a centrar-se molt més en la simulació, veiem menys accions de perill, el pes dels partits recau al mig del camp, i realitzar jugades de toc esdevé cabdal per a domar l’edició d’aquest any. Aquest canvi agradarà als seguidors del futbol associatiu i no acabarà de connectar amb els jugadors que focalitzaven les seves accions d’atac prioritzant les bandes, no veurem jugades inversemblants on un jugador aconsegueix regatejar vuit defensors per a fer gol. El sistema de regats continua sent força assequible tot i que ja no esdevé tan determinant. El tractament de la pilota és excel·lent tot i que a vegades trobem algunes accions al llarg del partit que semblen predeterminades, caldria afegir més aleatorietat als partits per a provocar situacions inèdites, sobretot en el cas dels rebots o a les jugades de pilota aturada. El llançament de faltes a la frontal de l’àrea esdevé excessivament eficient.

Un dels elements que més s’ha millorat és el comportament dels porters, realitzen aturades espectaculars i es col·loquen de forma correcta a les jugades d’u contra u. Marcar gols esdevé més difícil que mai, en destaca el seu comportament a l’hora d’aturar xuts des de posicions llunyanes. La intel·ligència artificial dels equips controlats per la màquina és molt abusiva, realitzar partits en les dificultats més altes esdevé una quimera, una experiència altament frustrant pel fet que totes les nostres decisions esdevenen anticipades pels defensors rivals, es tracta d’un punt que caldria revisar.

En relació als modes de joc en trobem una gran varietat, podem disputar lligues domèstiques, competicions internacionals, copes entre determinats equips o gestionar equips al mode carrera. També podem crear un jugador i disputar partits controlant-lo amb la finalitat de millorar les seves estadístiques al llarg de la temporada. Pel que fa al joc en línia trobem el mode Temporades, on realitzem una sèrie de partits amb jugadors d’arreu del món i anem pujant de divisió fins a assolir el títol de campió. Es tracta de la competició més exigent, ja que dins aquest mode s’hi troben els jugadors més experimentats, aquesta modalitat es pot practicar de forma cooperativa amb un amic. També tenim l’opció d’incorporar-nos a un club i realitzar partits de fins a vint-i-dos jugadors d’arreu del món, oferint-nos la possibilitat de crear el nostre propi combinat amb amics i realitzar competicions. El mode estrella de les modalitats en línia en relació a la franquícia és l’anomenat Ultimate Team. Dins aquesta variant hem de crear el nostre equip des de zero, basant-nos en la procedència dels jugadors i el club del qual hi formen part, si combinem dos defensors de la mateixa lliga o del mateix club la química entre els dos augmentarà i el seu rendiment al camp serà superior. Es tracta d’un mode molt addictiu i desafiant, a mesura que guanyem partits obtindrem monedes que poden ser bescanviades per jugadors, ajudant-nos a configurar l’equip definitiu. També podem triar l’equipació, l’estadi i fins i tot la pilota que més ens agradi. Dins aquesta modalitat trobem una novetat destacable, una nova característica anomenada Draft en la que de manera aleatòria se’ns serà adjudicat un equip d’onze jugadors que haurem de combinar. Un cop tinguem finalitzat el nostre combinat, haurem de jugar una sèrie de partits contra altres jugadors, si aconseguim la victòria final, guanyarem un sobre especial on podrem obtenir els millors jugadors del joc.

Dins l’àmbit sonor trobem un bon acabat, les narracions representen l’esport de forma dinàmica i eficient, amb frases força divertides i amenes que milloren el seu gaudi. En destaquen sobretot les locucions en anglès, amb comentaris a peu de camp. Fins i tot comenten l’actualitat esportiva del moment i les actuacions reals dels jugadors i el sistema de joc que emprem. L’acompanyament musical està ben triat i en trobem un repertori variat, FIFA sempre és sinònim de bona música i aquest any no és una excepció. Un element que s’hauria de revisar són les narracions en castellà, protagonitzades per Manolo Lama i Paco González, apareixen frases que ens han acompanyat al llarg de molts anys i que caldria actualitzar.

Per a finalitzar l’anàlisi cal esmentar que la franquícia comença a patir símptomes d’estancament, les novetats que s’hi han implementat sí que deixen entreveure una millora a escala tècnica, però la sensació de deja-vu que provoca l’apartat gràfic, gairebé idèntic al de l’edició anterior, pot provocar un sentiment de rebuig per part dels jugadors més fidels. Aquest any la saga disposa d’una competència real, Konami ha aconseguit treure al mercat un producte molt correcte, l’edició d’aquest any de Pro Evolution Soccer ha millorat molt en relació a les obres anteriors, obtenint una crítica general molt favorable. Electronic Arts hauria d’intentar implementar més millores l’any vinent si no vol capgirar la condició hegemònica de la qual disposa actualment, una situació de privilegi que s’ha llaurat a base d’esforç i sacrifici, d’innovació i imaginació, de talent i de motivació. Caldria defugir de l’autocomplaença i no perdre la confiança de milers de jugadors que any rere any confien en el seu producte. Sota aquesta cuirassa d’aparent continuisme trobem un bon producte, potser no tan innovador i rodó com a edicions anteriors però sòlid com una roca, la millor opció per a gaudir el futbol aquest any.

“La millor opció per a gaudir del futbol aquest any, un títol continuista a nivell gràfic però trencador a nivell tècnic, ritme més pausat i joc de toc. Interessant la inclusió del futbol femení, un nou gir de volta a una saga que ens acompanya des de fa més de vint anys.”.

Sobre l’autor: Joan de Buen (Barcelona, 1991), és músic i estudiant d’història a la Universitat de Barcelona.